Beblia

Bíblia en un any Agost 30

1. Qui és com el savi? Qui més co-neix el sentit de les coses? La sa-viesa de l’home li fa lluir el rostre i li suavitza l’aspror de la cara.

2. Jo et dic: obeeix les ordres del rei per causa del jurament sagrat.

3. No tinguis pressa per marxar del seu davant. No et fiquis en conspiracions, perquè ell farà tot el que vulgui.

4. La paraula del rei és sobirana; i qui li dirà: “Què fas?”

5. Qui obeeix les ordres no coneixerà la dissort; i el cor del savi entén quan és el moment i quina és la conducta.

6. Perquè en tot afer hi ha un temps i un comportament, i és molt gran l’amenaça que plana damunt l’home

7. i no hi ha qui pugui saber el futur, ja que, qui li revelarà el que succeirà?

8. No hi ha ningú que tingui poder sobre el seu esperit i que pugui retenir-lo, ni poder sobre el dia de la mort. No hi ha evasió possible d’aquesta lluita; i la maldat no allibera qui s’hi complau.

9. Tot això ho he observat aplicant el meu cor a tot el que s’esdevé en aquest món, quan l’home domina l’home, per desgràcia seva.

10. He pogut veure com gent dolenta rep honres fúnebres i és recordada, mentre que els qui havien actuat correctament i freqüentaven el lloc sant eren oblidats a la ciutat. També això és vanitat!

11. Perquè, quan una sentència contra les males accions no s’aplica immedia-tament, el cor dels humans s’omple del desig de fer el mal.

12. No obstant, encara que el pecador cometi cent vegades el mal i perjuri, jo sé també que la felicitat és per a aquells qui reverencien Déu, que temen en la seva presència,

13. i que el malvat no serà feliç ni perllongarà els seus dies; serà com una om-bra, perquè no té temor davant Déu.

14. Hi ha una vanitat que s’esdevé a la terra, i és que hi ha justos als quals els arriba allò que correspon a les obres dels malvats, mentre que hi ha malvats als quals arriba allò que correspon a les obres dels justos. Afirmo que això tam-bé és vanitat!

15. Per això jo celebro l’alegria, perquè l’home no té en aquest món res de mi-llor que menjar, beure i alegrar-se; que això és el que el conforta enmig del seu treball, durant els dies de la vida que Déu li ha concedit en aquest món.

16. Quan he aplicat el meu cor a co-nèixer la saviesa i a considerar el tràfic que hi ha damunt la terra — perquè n’hi ha que no acluquen els ulls ni de nit ni de dia —,

17. he pogut observar, referent a tota l’obra de Déu, que l’home no pot com-prendre els fets que es desenvolupen en aquest món; per més que s’esforci a buscar-ho, no ho trobarà. I encara que el savi digui que ho sap, no és capaç de comprendre-ho.

Cohèlet 9:1-18

1. Sí, a tot això he aplicat el meu cor, i he arribat a aquesta conclusió: que els justos i els savis, i les seves obres, són en les mans de Déu. De l’amor i de l’odi els homes no en poden saber res, obren segons el que tenen al davant seu.

2. Tot és igual per a tots; igual sort per al just i el dolent, per al bo i pur com per a l’impur, per al qui sacrifica com per al qui no ofereix sacrificis; igual per al bo com per al pecador, per al qui fa juraments com per al qui se n’està.

3. Això és el pitjor d’entre tot el que succeeix en aquest món: que hi hagi una mateixa sort per a tothom i que, a més, el cor dels humans sigui ple de maldat i la follia covi en el seu cor durant la seva vida; i després d’això, cap a la fossa!

4. El qui és comptat entre els vivents encara pot confiar, perquè “Val més un gos viu que un lleó mort”,

5. ja que els qui són vius saben que han de morir, però els morts ja no saben res ni tenen més paga, perquè el seu record ja s’ha fos.

6. Els seus amors, els seus odis i les seves enveges, ja fa temps que s’han acabat, i mai més no tindran part en res del que s’esdevé en aquest món.

7. Vés, menja content el teu pa i beu amb alegria el teu vi, que ja fa molt que Déu està content amb el que fas.

8. Que en tot temps els teus vestits siguin blancs, i que mai no falti l’ungüent sobre el teu cap.

9. Gaudeix de la vida amb la dona que tu estimes tot els temps de la breu exis-tència que se t’ha concedit en aquest món, perquè això és la teva part en aquesta vida i en el treball amb què t’afanyes en aquest món.

10. Tot allò que siguis capaç de fer, fes-ho segons les teves forces, perquè no hi ha obra, ni projecte, ni ciència, ni savie-sa, en el sepulcre on t’encamines.

11. També he pogut observar que en aquest món no és dels lleugers la cursa, ni dels valents la batalla; tampoc no és dels savis el pa, ni dels prudents les riqueses, ni dels intel·ligents el favor, sinó que l’ocasió i la sort a tots ells acompanyen.

12. Perquè l’home no sap quin serà el seu moment: com els peixos agafats en una xarxa fatal o com els ocells atrapats en un parany, així els humans són atrapats per l’infortuni que, de sobte, els cau al damunt.

13. També he vist en aquest món un fet de la saviesa que m’ha semblat important:

14. Hi havia una ciutat petita, que tenia pocs habitants, i un gran rei vingué a atacar-la; la va assetjar i va alçar davant d’ella grans baluards.

15. Allí es va trobar un home pobre i savi que va salvar la ciutat amb la seva sa-viesa, i ningú no es va recordar més d’aquell home pobre.

16. I jo dic: “Val més la saviesa que la força”, encara que la saviesa del pobre sigui menyspreada i els seus consells no siguin escoltats.

17. Les paraules serenes dels savis es fan sentir millor que no pas els crits del sobirà dels necis.

18. Val més la saviesa que les armes de guerra, però un sol error destrueix molta cosa bona.

Cohèlet 10:1-20

1. Una mosca morta malmet l’un-güent del perfumista; una petita insensatesa compta més que un tresor de saviesa.

2. El savi té el cor a la seva mà dreta; l’insensat el té a l’esquerra.

3. Quan el neci es posa en marxa, mancat com és de seny, va dient a tothom: “Aquest és boig.”

4. Si l’enuig del governant s’alça con-tra tu, no deixis el teu lloc, perquè la serenitat evita grans ofenses.

5. Hi ha un mal que he constatat en aquest món, com a errada dels governants:

6. la insensatesa elevada a altes dig-nitats, mentre que els dotats resten en bai-xa posició.

7. He vist servents a cavall i nobles que van a peu, com els servents.

8. Qui cava el sot, hi cau a dins; qui esbotza el mur, el pica l’es-curçó.

9. Qui remou les pedres, hi prendrà mal; qui talla llenya, pren un risc.

10. Si la destral és esmussada i no l’esmolen, caldrà picar més fort; igualment suposa un guany afinar la saviesa.

11. Si la serp pica abans de ser encan-tada, l’encantador no en treu cap profit.

12. Les paraules de la boca del savi guanyen favor, però els llavis del neci li causen la ruïna:

13. comença dient bajanades, i el final del seu discurs és una ximpleria.

14. El neci multiplica els arguments; tanmateix, l’home no sap res del que s’esdevindrà; i del que hi haurà després d’ell, qui l’informarà?

15. Els afanys del neci l’aclaparen tant que no sap ni com anar a la ciutat.

16. Ai de tu, país que tens per rei un plebeu i els teus nobles mengen des de bon matí!

17. Feliç de tu, país, quan el teu rei és fill de nobles i els teus prínceps mengen a la seva hora, per prendre forces i no pas per embriagar-se.

18. Quan les mans són mandroses el sostre s’enfonsa, i quan els braços són indolents la casa té goteres.

19. El convit es fa per divertir-se, i el vi alegra la vida, però és el diner el que tot ho facilita.

20. Ni en la teva intimitat no malparlis del rei ni en la teva cambra no malparlis del ric, perquè algun ocell del cel farà córrer la veu; aquells que volen faran saber el que has dit.

Salms 103:6-14

6. El Senyor fa justícia i atorga el dret a tots els oprimits.

7. Ha mostrat els seus camins a Moisès, als fills d’Israel, la seva manera de fer.

8. És benigne i compassiu, el Senyor, lent per a la còlera i abundós en benignitat.

9. No ens renya sempre, ni té rancúnia permanent.

10. No ens tracta com mereixen els nostres pecats, ni ens paga segons les nostres cul-pes.

11. Tant com és de llunyà el cel de la terra, és extens el seu amor sobre els qui el veneren.

12. Tant com és de llunyà l’orient de l’occident, ha allunyat de nosaltres les rebel-lies.

13. Com la tendresa d’un pare per als fills és la bondat del Senyor per als qui el temen.

14. Prou sap ell de què som fets, i es recorda que som pols.

Proverbis 24:10-12

10. Si flaqueges el dia de la tribulació, és que tens les forces minvades.

11. Allibera els qui són conduïts a la mort, i detura els qui són arrossegats al patíbul.

12. Si dius: “És que no ho sabíem pas”, ¿que potser no ho entén aquell qui sospesa els cors? ¿No ho sap aquell qui vigila la teva ànima? Ell retribuirà a cada u segons les seves obres.

1 Corintis 10:19-33

19. Amb això no vull pas dir que les víctimes sacrificades tinguin res d’espe-cial, ni que el mateix ídol sigui realitat.

20. Tot al contrari, allò que els pagans sacrifiquen, als dimonis ho ofereixen, i no pas a Déu; i no vull pas que vosaltres tingueu res a veure amb els dimonis.

21. No podeu beure de la copa del Senyor i de la copa dels dimonis. No podeu participar de la taula del Senyor i de la taula dels dimonis.

22. ¿És que volem provocar la gelosia del Senyor? ¿És que som més forts que ell?

23. Tot és permès, però no tot és conve-nient. Tot és permès, però no tot és edificant.

24. Que ningú no procuri només el propi interès, sinó el dels altres.

25. Mengeu de tot el que es ven a la carnisseria, sense cap càrrec de cons-ciència,

26. perquè la terra i tot el que conté és del Senyor.

27. Si un pagà us convida i voleu anar-hi, mengeu de tot el que us posi davant, sense cap càrrec de consciència.

28. Però si algú us diu: “Aquesta carn és sacrificial”, no en mengeu, per mirament al qui us ha avisat i per causa de la consciència.

29. La consciència, vull dir, no pas la teva, sinó la de l’altre. Em direu: “Per quina raó la meva llibertat ha d’ésser jutjada per la consciència d’un altre?

30. Si jo en participo amb acció de grà-cies, per què haig d’ésser censurat per allò de què dono gràcies?”

31. Certament, quan mengeu, beveu o feu qualsevol altra cosa, feu-ho tot a lloança de Déu,

32. però no sigueu entrebanc a jueus ni a pagans, ni a l’Església de Déu.

33. Feu com jo, que miro de complaure tothom amb tot el que faig, no cercant el meu profit, sinó el de molts altres, a fi que se salvin.

Catalan 2007 (BEC)