Beblia

Bíblia en un any Setembre 11

1. Oracle contra Babilònia que tingué Isaïes, fill d’Amós.

2. Alceu la bandera sobre una muntanya pelada, llanceu un crit i agiteu la mà perquè entrin per les portes dels nobles.

3. Sóc jo que he donat ordres als qui m’estan consagrats, i també he fet venir els meus valents per consumar la meva ira, els qui s’alegren de la meva grandesa.

4. Se sent un tumult sobre les munta-nyes, com el d’una gran gentada! Se sent el brogit de reialmes que s’aple-guen! És el Senyor Totpoderós que pas-sa revista a les tropes per al combat!

5. Vénen d’una terra llunyana, del confí del cel. És el Senyor amb les armes de la seva indignació, per assolar tot el país.

6. Lamenteu-vos, perquè el dia del Senyor s’acosta! Ve com la destrucció de l’Omnipotent!

7. Per això totes les mans seran febles, i tot cor humà es fondrà i defallirà.

8. Els envairà l’angoixa i el dolor; es retorçaran com una dona que va de part. Es miraran els uns als altres esparverats, amb la cara encesa.

9. Mireu, el dia del Senyor ve, implacable, amb fúria i còlera ardent, per con-vertir la terra en desolació, per extermi-nar-ne tots els pecadors.

10. Les estrelles i les constel·lacions del cel no lluiran més; s’enfosquirà el sol així que surti, i la lluna no il·luminarà.

11. Castigaré el món per la seva maldat, i els impius, per la seva iniquitat. Acabaré amb l’altivesa dels orgullosos i humiliaré l’arrogància dels tirans.

12. Faré els homes més escassos que l’or fi, i els mortals, més que l’or d’Ofir.

13. Faré tremolar el cel, i la terra es remourà del seu lloc per la còlera del Senyor Totpoderós, el dia de la seva ira ardent.

14. Llavors, com una gasela empaitada, com un ramat que ningú no aplega, ca-dascú tornarà cap al seu poble, tots fu-giran cap al seu país.

15. Tot aquell qui sigui atrapat serà traspassat, i tot aquell qui sigui capturat caurà per l’espasa.

16. Els seus infants seran esclafats da-vant mateix dels seus ulls; les seves ca-ses seran saquejades, i les seves dones, violades.

17. Mireu, atiaré contra ells els medes, que no tenen cap estima per la plata ni es deleixen per l’or.

18. Els arquers destrossaran els joves i no es compadiran del fruit de les entra-nyes; i els seus ulls no s’apiadaran dels infants.

19. Llavors, Babilònia, la perla de les nacions, esplendor i orgull dels caldeus, esdevindrà com Sodoma i Gomorra, que Déu va destruir.

20. No serà habitada mai més, ni hi perduraran les generacions; no hi acamparà el nòmada ni servirà de pleta als pas-tors,

21. sinó que serà el resguard dels animals feréstecs, i les seves cases s’ompliran de mussols. Hi habitaran els estruços, i els bocs demoníacs hi dansaran.

22. Els llops udolaran en les seves torres, i els xacals, als temples del plaer. Ja és a punt d’arribar la seva hora, i els seus dies estan comptats!

Isaïes 14:1-32

1. Sí, el Senyor es compadirà de Jacob i tindrà altre cop Israel com a elegit, els farà reposar a la seva pròpia terra. L’estranger conviurà amb ells i s’associarà a la casa de Jacob.

2. Llavors els pobles els prendran i els portaran al lloc d’origen, i la casa d’Is-rael se’ls apropiarà com esclaus i escla-ves a la terra del Senyor; faran captius els qui els havien capturat i dominaran els seus opressors.

3. Quan el Senyor t’haurà concedit el descans de les teves penes i angoixes, i de la duresa de l’esclavatge amb què t’han fet servir,

4. llavors entonaràs aquest càntic sobre el rei de Babilònia, i diràs: “Com ha acabat el tirà, com ha desaparegut la seva opressió!

5. El Senyor ha trencat el ceptre dels malvats, el bastó dels dominadors,

6. que pegava els pobles amb fúria, col-pejant-los sense parar, que en la seva ràbia aixafava les nacions amb implacable persecució.

7. Ara reposa en pau tota la terra, exultant de goig.

8. Fins i tot se n’alegren els xiprers i els cedres del Líban, i diuen: D’ençà que jeus, cap llenyataire puja contra nos-altres!

9. El país dels morts s’avalota per causa teva, per acollir-te quan hi entris; per a tu desperta els espectres gegantins, tots els prohoms de la terra; fa que tots els reis de les nacions s’alcin dels seus trons.

10. Tots alhora et parlaran i et diran: També tu ets feble; has esdevingut igual que nosaltres!

11. Han abocat al sepulcre la teva pompa al so de les teves violes. Els cucs et fan de jaç i els paràsits de cobertor.

12. Com has caigut del cel, estel del matí, fill de l’aurora! Com has estat abatut a terra, tu que abaties les nacions!

13. Tu que deies per dintre teu: “Pujaré més alt que els núvols, per damunt les estrelles de Déu erigiré el meu tron; i m’asseuré sobre el puig de la reunió divina, als confins del nord.

14. Em remuntaré per damunt dels nú-vols, m’igualaré a l’Altíssim!”

15. En canvi, has estat llençat al país dels morts, a les profundes regions de l’abisme!

16. Els qui et veuen, es fixen en tu men-tre mediten: “Aquest és aquell que feia estremir la terra i que sacsejava els reialmes;

17. que va convertir el món en un desert i va arrasar les ciutats; que no deixava que els presoners tornessin a casa.

18. Tots els reis de les nacions, tots sense excepció, reposen honorats, cadascun a la seva tomba,

19. però tu ets llençat lluny del teu sepulcre com un avortó repugnant, vestit com els que han mort en la batalla, que baixen a les pedres de la fossa com una carronya trepitjada!

20. No t’uniràs amb ells a la sepultura, perquè has destruït el teu país i has matat el teu poble. No es mantindrà permanentment el nom dels malfactors!

21. Per la iniquitat dels pares prepareu la matança dels seus fills; no sigui que s’aixequin i s’apoderin del món i acabin poblant la superfície de la terra.”

22. “Jo també m’alçaré contra ells” — diu el Senyor Totpoderós —, “i extirparé de Babilònia el nom i tot el que en quedi, tota la descendència i tota la posteritat” — diu el Senyor!

23. “La convertiré en domini dels eri-çons, i en aiguamolls; i l’esbandiré amb l’escombra destructora” — diu el Senyor Totpoderós!

24. Això ha jurat el Senyor Totpoderós: “Ben cert que, tal com ho tinc pensat, així mateix succeirà; i d’acord amb el que tinc determinat, així es complirà:

25. destrossaré els assiris dins el meu país, i sobre les meves collades els tre-pitjaré; llavors us alliberaré del seu jou i us trauré la càrrega de les espatlles.”

26. Aquest és el pla decidit per a tota la terra, i aquesta és la mà estesa sobre totes les nacions.

27. Si el Senyor Totpoderós ho ha deter-minat, qui podrà evitar-ho? Si ell estén la mà, qui la hi farà retirar?

28. Oracle de l’any que va morir el rei Acaz:

29. “No t’alegris, Filistea entera, que s’hagi trencat el bastó del qui et feria, perquè de l’arrel de la serp en sortirà un escurçó, i el seu fruit serà un drac volador.

30. Llavors els primogènits dels pobres pasturaran als seus prats i els desvalguts reposaran en seguretat, mentre que faré morir de fam la teva arrel i exterminaré el que resti de tu.

31. Xiscla, oh porta! Crida, oh ciutat! Tremola Filistea entera, perquè ve del nord un núvol de pols i ningú no es queda enrere a les seves files.

32. Què s’haurà de respondre als emis-saris de les nacions? Que el Senyor ha fundat Sió i que els afligits del seu poble s’hi refugiaran.”

Salms 106:19-23

19. A l’Horeb es van fabricar un vedell i adoraren una imatge de fosa;

20. així barataren el que era la seva glòria, per la imatge d’un bou que menja herba.

21. Van oblidar Déu, el seu salvador, que havia fet grans miracles a l’Egipte,

22. fets prodigiosos al país de Cam, obres portentoses al Mar Roig.

23. Parlava ja d’exterminar-los, de no ser per Moisès, el seu elegit, que es mantingué a la bretxa davant d’ell per desviar el seu furor de destruir-los.

Proverbis 25:6-7

6. No presumeixis davant el rei ni ocupis el lloc dels poderosos.

7. Val més que et diguin: “Puja aquí”, que no pas que se t’humiliï davant d’un magnat.

2 Corintis 3:1-18

1. ¿És que comencem de bell nou a recomanar-nos a nosaltres matei-xos? ¿És que hem de menester, com alguns, cartes de recomanació adre-çades a vosaltres, o de part vostra?

2. La carta nostra sou vosaltres, escrita en els nostres cors; una carta oberta, llegida per tothom.

3. Prou que es nota que sou una carta de Crist redactada per nosaltres, que no és escrita amb tinta, sinó amb l’Esperit del Déu vivent; no és gravada en plaques de pedra, sinó en plaques de carn dins els cors.

4. Aquesta és la confiança que tenim amb Déu per mitjà de Crist.

5. I no és pas que ens considerem capaços per nosaltres mateixos d’aconseguir res de positiu, al contrari, la nostra capacitat ens ve de Déu;

6. ell també ens ha capacitat per a ser servidors d’una aliança nova, que no és de lletra escrita, sinó que és de l’Esperit; perquè la lletra mata, mentre que l’Es-perit vivifica.

7. Si aquell ministeri de mort, gravat amb lletres sobre pedra, fou rodejat de tanta glòria fins al punt que els israelites no podien mirar de fit a fit el rostre de Moisès, a causa de la resplendor del seu rostre, tot i que no va durar gaire,

8. ¿quan no en serà més, de gloriós, el ministeri de l’Esperit?

9. Si el ministeri de la condemnació fou gloriós, molt més gran serà la glòria del ministeri de la justícia.

10. De fet, ni tan sols es pot considerar glo-riosa aquella glorificació parcial, si es com-para amb l’excelsitud de la glòria actual.

11. Perquè si allò que era transitori va tenir el seu moment de glòria, molt més esplendorosa serà la glòria d’allò que és permanent.

12. Per això, tenint una esperança tan gran, actuem amb tota franquesa,

13. i no fem com Moisès, que es posava un vel damunt la cara per tal que els israelites no poguessin veure com desa-pareixia aquella cosa fugaç.

14. Amb això se’ls va travar l’enteniment, ja que, fins al dia d’avui, quan llegeixen les Escriptures de l’Antic Pacte, aquell mateix vel segueix damunt d’ells, i no se’ls descobreix que en Crist caduca la seva vigència.

15. Així, fins al dia d’avui, cada vegada que llegeixen Moisès, un vel els cobreix el cor;

16. només si algú retorna al Senyor, de-sapareix el vel.

17. Ara bé, el Senyor aquí és l’Esperit; i on hi ha l’Esperit del Senyor hi ha llibertat.

18. I tots nosaltres, com que no portem cap vel a la cara, anem reflectint, com un mirall, la glòria del Senyor, i anem incorporant, d’igual manera, la mateixa imatge amb perfeccionament progres-siu, per l’Esperit del Senyor.

Catalan 2007 (BEC)