Beblia

Bíblia en un any Setembre 16

1. Oracle sobre Tir: Gemegueu, naus de Tarsis, perquè el vostre port està destruït. Quan tornaven de Quitim, els fou comunicat.

2. Emmudiu, habitants de la costa i co-merciants de Sidó, els qui et proveïen solcant el mar.

3. A través de les extenses aigües, el gra del Nil, la collita del Riu, era la teva provisió, i ella esdevingué empori de les nacions.

4. Avergonyeix-te, Sidó, que parla el mar, la fortalesa marina, i diu: “No he anat de part ni he tingut fills, no he criat joves ni he educat donzelles.”

5. Quan la nova arribi a l’Egipte, s’an-goixaran per les notícies de Tir.

6. Passeu a Tarsis; gemegueu, habitants de la costa!

7. ¿És aquesta la vostra ciutat alegre, la que té l’origen en temps llunyans? Els seus mateixos passos la duran a exiliar-se lluny.

8. Qui ha decretat això contra Tir, la repartidora de corones, que dels seus comerciants en feia prínceps i dels seus negociants, prohoms de la terra?

9. El Senyor Totpoderós és qui ho ha decretat a fi d’humiliar l’orgull de tota magnificència, a fi de degradar tots els prohoms de la terra.

10. Ha passat pel vostre país com el Nil, filla de Tarsis; ningú no és capaç de contenir-lo.

11. Ha estès la seva mà sobre el mar, ha sacsejat els reialmes; el Senyor ha donat a Canaan l’ordre de destruir les seves fortaleses.

12. I ha dit: “Ja no t’alegraràs més, don-zella ultratjada, filla de Sidó. Aixeca’t, passa a Quitim, que tampoc allà no tindràs repòs.”

13. Fixa’t en el país dels caldeus — un poble que abans no existia; Assíria el va fundar per als habitants del desert —; van alçar les torres d’assalt, i van arrasar els seus palaus i ha esdevingut un munt de ruïnes.

14. Gemegueu, naus de Tarsis, la vostra fortalesa és destruïda!

15. Aquell dia Tir serà oblidada durant setanta anys, com la durada d’un rei. Al cap dels setanta anys, a Tir li succeirà allò que diu el cant de la ramera:

16. “Pren la cítara, recorre la ciutat, ramera oblidada; toca bé, canta molt, perquè siguis recordada.”

17. Al cap dels setanta anys, el Senyor visitarà Tir, i ella tornarà al seu negoci prostituint-se amb tots els reialmes del món, tot al llarg de la terra.

18. Però els seus guanys i el seu lucre seran consagrats al Senyor; no seran acumulats ni guardats, sinó que serviran per als qui habiten davant del Senyor, perquè tinguin menjar en abundor i vesteixin amb esplendor.

Isaïes 24:1-23

1. Heus aquí que el Senyor de-vasta la terra i la buida, trastor-na la superfície i dispersa els seus ha-bitants.

2. Tal com amb el poble, així serà amb el sacerdot; amb l’esclau i amb l’amo; amb l’esclava i amb la mestressa; amb el comprador i amb el venedor; amb el prestador i amb el qui manlleva; amb el creditor i amb el deutor.

3. La terra serà totalment devastada i completament saquejada, perquè el Senyor ha pronunciat aquesta sentència.

4. La terra es vesteix de dol i llangueix; el món defalleix i es marceix; es consu-meix allò més noble dels pobles de la terra.

5. La terra s’ha contaminat sota els seus habitants: han transgredit la llei, han violat l’estatut i han trencat el pacte etern.

6. Per això la maledicció ha consumit la terra, i els seus habitants se n’han fet culpables. Per això són abrusats els habitants de la terra, i ja hi queda poca gent.

7. S’ha esgotat el most i s’han assecat els ceps, i la gent de cor alegre s’entristeix.

8. S’ha acabat la gresca dels tamborins, s’ha aturat la gatzara de la gent alegre, ha cessat la joia de les cítares.

9. Ja no beuran vi tot cantant, la beguda serà amarga per als bevedors.

10. La ciutat de confusió és enrunada, totes les cases són tancades i ningú no hi pot entrar.

11. Hi ha crits pel carrer reclamant el vi; ha desaparegut tota satisfacció, l’alegria ha estat desterrada del país.

12. A la ciutat només hi queda desolació; la porta, destrossada, és una ruïna.

13. Això és el que passarà sobre la terra, en totes les nacions; com després que s’han collit les olives, com en els ceps un cop acabada la verema.

14. Aquests alçaran la veu, cantaran ale-grement; per la majestat del Senyor al-çaran aclamacions del costat del mar.

15. Igualment, a l’orient glorifiqueu el Senyor, i a les illes del mar, el nom del Senyor, el Déu d’Israel!

16. Des dels confins de la terra hem sentit cantar: “Glòria al just!” Però he dit: “Quina desgràcia, quina desgràcia! Ai de mi! Els falsaris enganyen, i els prevaricadors enreden amb enganys.

17. El pànic, la fossa i el filat són damunt teu, habitant de la terra.

18. I passarà que qui fugi del crit de pànic caurà a la fossa, i qui pugi de la fossa caurà al filat; les finestres del cel són obertes i els fonaments de la terra tremolen.

19. La terra s’ha esberlat del tot, la terra és tota esquerdada, tota ella se somou;

20. tentineja com un embriac, trontolla com una barraca; pesa damunt d’ella el seu pecat, caurà i mai més no s’aixe-carà.

21. Aquell dia, el Senyor castigarà l’e-xèrcit del cel, allà dalt, i els reis del món, aquí a la terra.

22. Llavors seran aplegats com els presoners a la masmorra, seran tancats a la presó, i molt temps després seran jutjats.

23. La lluna es ruboritzarà, el sol s’aver-gonyirà, quan el Senyor Totpoderós regni a la muntanya de Sió i a Jerusalem, i presideixi els seus ancians ple de glòria.

Salms 107:10-22

10. Als qui vivien en la fosca i les te-nebres, captius en la misèria i amb ferros,

11. per haver estat rebels a les ordres de Déu i haver menyspreat els designis de l’Altíssim,

12. els doblegà el cor amb l’aflicció; sucumbien, i ningú no els ajudava.

13. Llavors, en la seva angoixa, clamaren al Senyor, i els deslliurà de les seves afliccions:

14. els tragué de la fosca i les tenebres, i va trencar les seves cadenes.

15. Que agraeixin l’amorositat del Senyor, i els seus prodigis a favor dels mortals;

16. perquè ha trencat portes de bronze i ha esmicolat barrons de ferro.

17. Altres, insensats, pel seu compor-tament rebel eren afligits per les pròpies maldats.

18. Qualsevol mena de menjar els feia fàstic, i estigueren a un pas de la mort.

19. Llavors, en la seva angoixa, clama-ren al Senyor, i els deslliurà de les seves afliccions:

20. envià la seva paraula i els guarí, i els alliberà del sepulcre.

21. Que agraeixin l’amorositat del Senyor, i els seus prodigis a favor dels mortals;

22. que ofereixin sacrificis d’acció de gràcies i aclamin les seves gestes amb gran joia.

Proverbis 25:17-17

17. Posa poc sovint el peu a la casa del veí, no sigui que es cansi de tu i t’a-vorreixi.

2 Corintis 1:8-24

8. Germans, no vull deixar d’explicar-vos les afliccions que vam haver de pas-sar a l’Àsia. Foren tan aclaparadores que no les podíem suportar. Vam arribar a desesperar de la vida.

9. Però, si dintre nostre sentíem punyent la sentència de mort, va ser perquè no poséssim la confiança en nosaltres mateixos, sinó en Déu, que ressuscita els morts.

10. Ell ens va salvar de tan greus perills de mort, i continuarà salvant-nos-en. Confiem que ell en endavant continuarà salvant-nos,

11. si vosaltres també hi ajudeu inter-cedint per nosaltres en oració; així, si per la intercessió de moltes persones ens és concedit el benefici, seran molts a agrair la gràcia en nom nostre.

12. Si d’alguna cosa podem estar orgu-llosos, és del testimoniatge de la nostra consciència, que ens certifica el bon comportament que hem tingut amb tot-hom, i especialment envers vosaltres, amb la puresa i l’honestedat que ve de Déu, sense pretensions de saviesa humana.

13. Ben cert, en les nostres cartes no hi escrivim res més que allò que hi llegiu i compreneu. Confio que ho acabareu d’entendre perfectament,

14. ja que heu començat a entendre-ho, a fi que nosaltres siguem un motiu d’or-gull per a vosaltres, i vosaltres sigueu la nostra satisfacció el dia del nostre Senyor Jesús.

15. I amb aquest convenciment havia pensat de venir primer a vosaltres, i així serien dues les vegades que tindríeu el goig de veure’m:

16. la primera, camí de Macedònia, i després, de tornada, hauria vingut a veure-us i a preparar amb vosaltres el viatge a Judea.

17. ¿Serà que en aquest projecte he obrat amb lleugeresa? ¿O penseu que faig els meus plans amb mires humanes, dient sí i no segons la meva conveniència?

18. Déu és testimoni que no us diem un sí i un no alhora.

19. Perquè el Fill de Déu, Crist Jesús, que Silvà, Timoteu i jo hem predicat entre vosaltres, no és sí i no alhora, ans ha estat sí en ell,

20. puix que en ell totes les promeses de Déu han esdevingut un “Sí”. Per això, quan lloem Déu diem l’Amén per mitjà d’ell.

21. És Déu qui ens referma en Crist jun-tament amb vosaltres. És Déu qui ens ha escollit,

22. qui ens ha marcat amb el seu segell i ha posat, endemés, en els nostres cors la garantia de l’Esperit.

23. Jo poso Déu per testimoni sobre la meva vida que, si encara no he vingut a Corint, ha estat per consideració a vosaltres.

24. No és que ens vulguem fer els amos de la vostra fe, sinó que volem ser co-operadors del vostre goig, car en la fe ja esteu prou ferms.

Catalan 2007 (BEC)