Beblia

Bíblia en un any Setembre 23

1. Quan el rei Ezequies ho va sentir, es va esquinçar els vestits, es va cobrir de sac i va entrar al temple del Senyor.

2. Va enviar Eliaquim, el majordom del palau, amb Xebnà, el secretari, i els an-cians dels sacerdots, vestits de sac, a trobar el profeta Isaïes, fill d’Amós,

3. perquè li diguessin: “Això diu Eze-quies: Dia d’angoixa, de càstig i d’ul-tratge és aquest dia; perquè els fills han arribat al coll uterí i la que va de part no té forces per a infantar.

4. Potser el Senyor, el teu Déu, haurà escoltat totes les paraules del general en cap, a qui el seu amo, el rei d’Assíria, ha fet venir per a vituperar el Déu vivent, i el Senyor, el teu Déu, donarà el càstig per les paraules que ha sentit. Ele-va una oració a favor de la resta que encara ens queda.”

5. Els servidors del rei Ezequies van anar, doncs, a trobar Isaïes,

6. i aquest els respongué: “Direu això al vostre amo: Això diu el Senyor: Que no et facin por les paraules que has sentit, perquè els servents del rei d’Assíria han blasfemat contra mi.

7. Mira, vaig a alterar-li l’esperit fent que senti un rumor que el farà tornar al seu país, i faré que caigui a tall d’espasa a la seva pròpia terra.”

8. El general en cap es va retirar i va trobar el rei d’Assíria atacant Libnà. Va saber que el rei havia marxat de Laquix

9. a causa d’una notícia que li arribà referent a Tirhacà, rei d’Etiòpia, que deia: “Mira, ha sortit de campanya con-tra tu.” Llavors va tornar a enviar emis-saris a Ezequies dient:

10. Digueu això al rei Ezequies de Judà: “Que el teu Déu, en qui confies, no t’en-ganyi dient-te que Jerusalem no caurà a mans del rei d’Assíria.

11. Saps prou bé el que han fet els reis d’Assíria a totes les nacions, consa-grant-les a l’extermini, ¿i tu penses es-capar-te’n?

12. ¿És que els déus de les nacions van poder salvar aquells que els meus avant-passats van destruir, com Gozan, Haran, Rèssef, i els fills d’Edèn que eren a Telassar?

13. On són els reis d’Hamat, d’Arpad, de la ciutat de Sefarvaim, d’Enà i d’Ivà?”

14. Ezequies prengué la carta que li por-taven els emissaris i, després de llegir-la, va pujar al temple, la va estendre davant el Senyor,

15. i va fer aquesta oració davant d’ell:

16. “Senyor, Déu d’Israel, que seus sobre els querubins! Tu, que ets l’únic Déu sobre tots els reialmes de la terra, tu, que has fet el cel i la terra!

17. Inclina, Senyor, la teva oïda i escol-ta: Obre, Senyor, els teus ulls i mira. Escolta les paraules que Sennaquerib ha enviat per vituperar el Déu vivent.

18. És cert, Senyor, que els reis d’Assíria han arrasat les nacions i els seus territoris,

19. i que han llençat al foc els seus déus, però aquests no eren déus, sinó obra de les mans de l’home, fusta i pedra, per això els han pogut destruir.

20. Ara, Senyor, Déu nostre, salva’ns de les seves mans, i que tots els reialmes de la terra sàpiguen que tu, Senyor, ets l’únic Déu.”

21. Llavors Isaïes, fill d’Amós, va fer dir a Ezequies: “Això diu el Senyor, Déu d’Israel: Sobre allò que m’has demanat en oració referent a Sennaquerib, rei d’Assíria,

22. aquest és l’oracle que el Senyor ha pronunciat contra ell: La donzella, filla de Sió, et menysprea, es riu de tu; mou el cap darrere teu, la filla de Jerusalem.

23. Qui has injuriat i blasfemat? Contra qui has alçat la veu i has mirat altivament? Contra el Sant d’Israel!

24. Per mitjà dels teus emissaris has vituperat el Senyor, i has dit: Amb la multitud dels meus carros he pujat al cim de les muntanyes, al lloc més inaccessible del Líban, i n’he tallat els cedres altius, els xiprers més bells; he penetrat als paratges més remots del seu parc boscós;

25. he excavat pous i he begut aigües forasteres, amb els meus peus he eixugat tots els canals de l’Egipte.

26. ¿És que no ho sabies? Des de temps llunyans ho preparava, des de l’antigor ho tenia pensat. Ara ho duc a terme; i tu serviràs per a complir devastacions, per a convertir en ruïnes les ciutats fortificades.

27. Els seus habitants, impotents, han quedat abatuts i confosos; són com l’herba del camp, com la molsa verda, com el gram dels terrats que s’asseca abans d’espigar.

28. Conec com ets, quan surts i quan entres, i quan t’alces aïrat contra mi.

29. Ja que t’has enrabiat contra mi i la teva supèrbia ha arribat a les meves orelles, et posaré la meva anella al nas, la meva brida a la boca, i et faré tornar pel camí per on has vingut.

30. I això, Ezequies, et servirà de senyal: aquest any es menjarà del que reneix, i l’any vinent, del que rebroti: però el tercer any sembrareu i segareu, plantareu vinyes i en menjareu els fruits.

31. I el restant de la casa de Judà, el que hagi quedat, arrelarà per sota i llevarà fruit a dalt,

32. perquè de Jerusalem sortirà una res-ta, i de la muntanya de Sió, els su-pervivents: el zel del Senyor Totpo-derós farà això.

33. Per tant, això diu el Senyor, referent al rei d’Assíria: No entrarà en aquesta ciutat, no hi tirarà ni una fletxa, no li oposarà ni un escut ni alçarà cap terraplè davant d’ella.

34. Pel mateix camí per on ha vingut se’n tornarà, i no entrarà en aquesta ciu-tat. Oracle del Senyor.

35. Jo protegiré aquesta ciutat per salvar-la, per consideració a mi i en atenció al meu servent David.”

36. Llavors sortí l’àngel del Senyor i va matar cent vuitanta-cinc mil homes en el campament dels assiris; i quan van llevar-se al matí, tot era ple de cadàvers.

37. En veure-ho, Sennaquerib, rei d’Assíria, va alçar el campament, se’n tornà a Nínive i s’hi va quedar.

38. Un dia que estava agenollat adorant el seu déu al temple de Nisroc, els seus fills Adrammèlec i Sarèsser el van matar amb l’espasa i van fugir al país d’A-rarat. I en lloc d’ell va regnar el seu fill Assarhadon.

Isaïes 38:1-22

1. En aquells dies, Ezequies va caure greument malalt, i el profeta Isaïes, fill d’Amós, l’anà a veure i li digué: “Això diu el Senyor: Posa en ordre la teva casa, perquè moriràs; no en sortiràs amb vida.”

2. Llavors Ezequies es va girar de cara a la paret i es va dirigir en pregària al Senyor,

3. i digué: “Ai, Senyor, et prego que recordis ara que davant teu m’he com-portat fidelment i amb un cor íntegre, i que he practicat allò que és bo als teus ulls.” I va esclatar en grans plors.

4. Llavors Isaïes rebé una revelació del Senyor que deia:

5. “Vés i digues a Ezequies: El Senyor, el Déu de David, el teu avantpassat, diu això: He escoltat la teva pregària, he vist les teves llàgrimes i he decidit allargar-te la vida quinze anys més.

6. A tu i a aquesta ciutat us alliberaré de la mà del rei d’Assíria. Jo protegiré aquesta ciutat.

7. I aquest serà el senyal amb què el Senyor t’assegura que ell complirà això que ha dit:

8. Veuràs que faré recular l’ombra els deus graus que ha baixat en l’escala d’Acaz.” I l’ombra del sol va recular els deu graus que ja havia baixat.

9. Càntic d’Ezequies, rei de Judà, de quan va estar malalt, escrit després de guarir-se de la seva malaltia.

10. Jo pensava: A la meitat dels meus dies hauré d’entrar per les portes del país dels morts, privat de la resta dels meus anys.

11. Pensava: No veuré més el Senyor sobre la terra dels vivents; no veuré mai més cap humà, d’entre els habitants del món.

12. Han arrencat el meu habitatge i se l’han emportat com si fos una tenda de pastor. He enrotllat la meva vida com un teixidor, i ell em separa de l’ordit: dia i nit fas que em consumeixi!

13. Jo em contenia fins a la matinada, però com un lleó m’has esclafat tots els ossos: dia i nit fas que em consumeixi!

14. Com l’oreneta, com la grua, així cridava jo, parrupava com un co-lom; i dirigia enlaire els meus llangorosos ulls. Oh, Senyor, que n’estic d’oprimit! Fes-me tu de fiador!

15. Què hi puc objectar? Ell ho va dir i ell mateix ho ha acomplert. Se-guiré caminant humiliat fins al terme dels meus anys, a causa de l’amargor de la meva ànima.

16. Senyor, és per tot això que l’home frueix de la vida, i de tot això depèn la vida del meu esperit: tu em restabliràs i em faràs viure.

17. Vet aquí que la meva amarga aflic-ció s’ha canviat en benestar; i tu, per amor a la meva ànima, l’has preservada de la fossa destruc-tora, ja que t’has tirat tots els meus pecats a l’esquena.

18. El sepulcre no t’exalçarà, ni et lloa-rà la mort, ni els qui baixen a la fossa confiaran en la teva fidelitat.

19. El qui viu, el qui viu, ell et lloarà, com jo en aquest dia; el pare farà conèixer la teva fidelitat als fills.

20. Tu, Senyor, em salves! Per això en-tonarem els nostres càntics amb arpes tots els dies de la nostra vida en el temple del Senyor.”

21. (Isaïes havia dit: “Porteu un pa de figues seques, apliqueu-l’hi sobre l’úl-cera i viurà”,

22. i Ezequies havia preguntat: Quin serà el senyal que podré pujar al temple del Senyor?” )

Salms 109:14-20

14. Que sigui recordada davant del Senyor la culpa dels seus pares, i que no s’esborri mai el pecat de la seva mare;

15. que estiguin davant el Senyor sempre presents i ell extirpi de la terra el seu record;

16. tota vegada que no es recordà de fer el bé, ans ha perseguit l’home pobre i des-valgut, i l’abatut de cor, mal que això el dugués a la mort.

17. Ja que estimava la maledicció, que així li sobrevingui! Ja que no li plaïa la benedicció, que s’allunyi d’ell!

18. S’ha enfundat la maledicció com si fos el seu vestit, i li ha penetrat com aigua a les entranyes, i com oli al moll dels ossos.

19. Que li sigui com un vestit que el cobreixi, i com una faixa l’oprimeixi per sempre.”

20. Que aquesta sigui la paga del Senyor per als qui així m’acusen, i per als qui malparlen contra mi.

Proverbis 26:1-1

1. Com la neu a l’estiu o la pluja a la sega, tampoc no li escau la glòria al neci.

Gàlates 1:1-24

1. Pau, apòstol, no pas de part dels homes, ni per cap mediació humana, sinó per mitjà de Jesucrist i de Déu Pare, que el ressuscità d’entre els morts,

2. i tots els germans que són amb mi, a les esglésies de Galàcia:

3. Us desitgem la gràcia i la pau de part de Déu, nostre Pare, i de Jesucrist el Senyor,

4. que es donà ell mateix pels nostres pecats a fi d’arrencar-nos del pervers món present, segons el designi del nostre Déu i Pare;

5. a ell sigui la glòria pels segles dels segles. Amén.

6. Em sorprèn que amb tanta lleugeresa us passeu del qui us va cridar en la gràcia del Crist cap a un altre evangeli

7. que, de fet, no existeix, sinó que n’hi ha alguns que us pertorben i intenten capgirar l’evangeli del Crist.

8. Per això, fins i tot si nosaltres matei-xos o un àngel del cel us anunciés un evangeli diferent del que us hem anun-ciat, rebutgeu-lo.

9. Com us vam dir en una altra ocasió, ara us ho repeteixo: si algú us anuncia un evangeli diferent del que vau acceptar, rebutgeu-lo.

10. ¿Que potser ara em vull guanyar el favor dels homes en comptes del de Déu? ¿O potser miro d’agradar la gent? Si encara mirés d’agradar la gent, no seria pas servent del Crist.

11. També us faig saber, germans, que l’evangeli anunciat per mi no és d’ori-gen humà,

12. perquè no l’he rebut de cap home ni l’he après de ningú, sinó que m’ha estat revelat per Jesucrist.

13. Ja heu sentit parlar de la meva con-ducta, quan era en el judaisme: com perseguia fora mida l’Església de Déu, pro-curant arrasar-la,

14. i així, dins el judaisme, tenia més prestigi que la majoria de compatriotes meus de la meva generació, essent molt més fanàtic de les tradicions dels meus avantpassats.

15. Però quan aquell qui m’havia escollit des del si matern i m’havia cridat per la seva gràcia, es dignà

16. revelar el seu Fill en mi perquè jo l’anunciés entre els pagans, immediatament, sense parar-me a consultar ningú de carn i ossos,

17. ni pujar a Jerusalem a trobar els apòstols més antics que jo, me’n vaig anar cap a l’Aràbia, i d’allà vaig tornar altra vegada a Damasc.

18. Després, al cap de tres anys, vaig pujar a Jerusalem per conèixer Cefes, i em vaig quedar quinze dies amb ell.

19. Dels altres apòstols, no en vaig veure cap més, llevat de Jaume, el germà del Senyor.

20. I, en això que us escric, tingueu per cert davant Déu que no menteixo.

21. Després vaig anar a les regions de Síria i Cilícia.

22. Amb tot, seguia essent personalment un desconegut per les esglésies cristia-nes de Judea;

23. només sentien dir: “Aquell qui abans ens perseguia ara predica la fe que lla-vors volia destruir”,

24. i lloaven Déu per la seva obra en mi.

Catalan 2007 (BEC)