Beblia

Bíblia en un any Setembre 25

1. Escolteu-me en silenci, països del mar; que les nacions pren-guin noves forces. Que s’acostin per parlar, anem plegats a judici.

2. Qui ha suscitat de l’orient aquell a qui la victòria sortia al pas? Ha lliurat nacions i ha sotmès els reis al seu domini; els ha reduït a pols amb la seva espasa, i amb el seu arc els ha dispersat com fullaraca.

3. Els ha perseguit, ha passat indemne per un camí que els seus peus mai no havien trepitjat.

4. Qui ha preparat i executat això? Aquell qui convoca totes les generacions des del principi: jo, el Senyor, que sóc el primer, i jo mateix fins als darrers temps.

5. Els països del mar ho veieren i tingueren por; els confins de la terra tre-molaren. S’acosten, ja vénen!

6. L’un ajuda a l’altre i diu al seu com-pany: “Aguanta!”

7. Així l’artesà anima el fonedor; l’es-cultor anima el qui bat l’enclusa i diu: “La fosa és bona.” Després fixen l’ídol amb claus perquè no es mogui.

8. Però tu, Israel, el meu servent, Jacob, el qui jo he escollit, descendència d’Abraham, el meu amic;

9. tu, que t’he tret de l’extrem de la terra, i t’he cridat de l’últim racó de món i t’he dit: “Tu ets el meu servent, t’he escollit i no t’he rebutjat”,

10. no tinguis por, perquè jo sóc amb tu; no et desanimis, que jo sóc el teu Déu. Jo et dono força i t’ajudo; jo et sostinc amb la meva dreta victoriosa.

11. Tots els qui s’enutgen contra tu quedaran confosos i avergonyits; seran anorreats i desapareixeran els qui et busquen brega.

12. Cercaràs els qui et fan la contra i no els trobaràs; seran aniquilats, com si no existissin, els qui et fan la guerra.

13. Perquè jo, el Senyor, el teu Déu, és qui t’agafa la mà dreta i et diu: “No tinguis por, que sóc jo qui t’ajuda.”

14. No temis res, Jacob, pobre cuc; no temeu res, vosaltres, feble resta d’Israel, que jo sóc el vostre auxili — diu el Senyor —, i el vostre redemptor és el Sant d’Israel.

15. Mira que jo t’he convertit en un trill nou, un trill armat amb dents: trillaràs les muntanyes i les esmicolaràs, conver-tiràs els turons en palla garbellada.

16. Els ventaràs i se’ls endurà el vent, la terbolina els escamparà; però tu t’ale-graràs en el Senyor, et gloriaràs en el Sant d’Israel.

17. Els desvalguts i els indigents bus-quen aigua i no en troben, tenen la llen-gua resseca de set, però jo, el Senyor, els escoltaré; jo, el Déu d’Israel, no els abandonaré.

18. Faré brollar rius dalt dels rasos i fonts enmig de les valls. Convertiré el desert en un estany, i la terra àrida, en dolls d’aigua.

19. Al desert hi plantaré cedres i acàcies, murtres i oliveres; a l’estepa hi faré créixer boixos i savines al costat dels xiprers,

20. de manera que tothom vegi i sàpiga, s’adoni i comprengui que ho ha fet la mà del Senyor; que el Sant d’Israel ho ha creat.

21. Presenteu la vostra demanda, diu el Senyor; presenteu les vostres proves, diu el sobirà de Jacob.

22. Veniu i declareu-nos les coses del futur; expliqueu-nos com va ser el pas-sat, que hi posarem atenció i veurem si s’han acomplert els seus pronòstics; feu-nos saber l’esdevenidor;

23. anuncieu-nos les coses que d’ara en-davant han de succeir, perquè vegem que sou déus; o millor, feu un prodigi, bo o dolent, que ens deixi admirats, i el comprovarem junts.

24. Però vosaltres no sou res, i les vos-tres obres, fatuïtat; escollir-vos a vosaltres és una abominació.

25. Jo faig venir un del nord que ja arriba; des d’on surt el sol, invocarà el meu nom; trepitjarà els prínceps com el fang, com el terrisser trepitja l’argila.

26. ¿Qui ho va predir des d’un principi, perquè ho sabéssim, o per anticipat, perquè diguem: Exacte!? Ningú no ho va anunciar! Ningú no va sentir que ho diguéssiu!

27. De primer vaig dir a Sió: “Ja són aquí”, i a Jerusalem: “Jo envio un mis-satger de bones notícies”.

28. I quan miro, no hi veig ningú, no hi ha entre ells cap conseller a qui pugui preguntar i em doni resposta.

29. Vet aquí que tots ells no són res, i les seves obres no són més que una ficció; vent i buidor són les seves estàtues de fosa!

Isaïes 42:1-25

1. “Heus aquí el meu servent, que jo sostinc, el meu escollit, en qui es complau la meva ànima. He posat el meu Esperit damunt d’ell, portarà la justícia a les nacions.

2. No cridarà ni aixecarà la veu, no la farà ressonar pels carrers.

3. No trencarà la canya esberlada ni apagarà el ble que fumeja. Per mitjà de la veritat, farà lluir la justícia.

4. No descansarà ni flaquejarà fins que l’estableixi a la terra; i els països del mar atendran la seva llei.”

5. Així parla Déu, el Senyor, que ha creat el cel i l’ha desplegat, que aferma la terra i tot el que hi brota, que dóna el respir a la gent que l’habita, i l’esperit als qui s’hi mouen.

6. “Jo, el Senyor, t’he cridat en justícia, t’agafaré fort de la mà i et protegiré, i et posaré per mitjancer del poble, llum de les nacions,

7. perquè obris els ulls dels cecs i treguis els presos de la masmorra, de la presó els qui jeuen a les tenebres.

8. Jo, el Senyor, aquest és el meu nom; no cediré a cap altre la glòria que és meva, ni cediré als ídols la lloança que se’m deu.

9. Heus aquí que les prediccions anti-gues ja s’han complert, i ara n’anuncio de noves; us les faig saber abans que despuntin.”

10. Canteu al Senyor un càntic nou; la seva lloança, des dels extrems de la terra, vosaltres, els qui navegueu per la mar i els qui hi viviu, els de les costes llunyanes i els seus habitants.

11. Que alcin aclamacions l’estepa i les seves viles, els campaments on habita Quedar. Que cridin de joia els residents de Sela; que el seu clam ressoni des del cim de les muntanyes.

12. Que donin glòria al Senyor i procla-min les seves lloances entre les terres llunyanes.

13. El Senyor avançarà com un heroi i com un guerrer els excitarà el coratge; alçarà la veu, llançarà el crit de guerra, mostrarà la seva força contra els ene-mics.

14. “He callat durant massa temps, m’es-tava quiet i em contenia, però ara em queixaré com una dona que va de part, gemegaré i esbufegaré alhora.

15. Assolaré muntanyes i turons, agos-taré totes les seves plantes, convertiré els rius en terra ferma i deixaré secs els estanys.

16. Guiaré els cecs per camins que no coneixien, els conduiré per viaranys que no sabien; canviaré al seu davant les tenebres en llum i el terreny escabrós en planura. Tot això dic que faré, i no deixaré de complir-ho.

17. Tornaran enrere i seran avergonyits els qui confien en els ídols, els qui diuen a les estàtues: Vosaltres sou els nostres déus!”

18. Escolteu, sords! Mireu, vosaltres, cecs, que hi veureu!

19. Qui és cec, sinó el meu servent? Qui és sord com el missatger que jo envio? Qui és tan cec com l’enviat i tan sord com el servent del Senyor?

20. Has vist moltes coses, però no hi pares atenció; hi sents bé, però no escol-tes.

21. El Senyor, per amor a la seva justícia té interès a engrandir i magni-ficar la llei,

22. però aquest és un poble saquejat i espoliat, tots ells atrapats a les coves i entaforats a les presons; han acabat con-vertits en presa i no hi ha qui els rescati, en un botí i ningú que digui: “Retorneu-los!”

23. Qui de vosaltres em farà cas? Qui pararà esment i estarà atent a l’esdeve-nidor?

24. Qui ha lliurat Jacob al saqueig i Is-rael als espoliadors? ¿No ha estat el Senyor, contra qui hem pecat refusant de seguir els seus camins i deixant d’o-beir la seva llei?

25. Per això ha descarregat damunt d’ells el furor de la seva còlera i la violència de la guerra; els ha envoltat de flames, però no ho han entès; els ha consumit, però no n’han fet cas.

Salms 109:26-31

26. Ajuda’m, Senyor, Déu meu, salva’m per la teva bondat.

27. Que hagin de reconèixer que la teva mà hi és present, que tu, Senyor ets qui ho ha fet.

28. Ells podran maleir, però tu beneiràs. Que els meus adversaris es vegin avergonyits, i que el teu servent se’n pugui alegrar!

29. Que els meus acusadors quedin colgats d’ignomínia, i que, com un mantell, els cobreixi la pròpia vergonya!

30. Donaré gràcies al Senyor solemnement, i el lloaré enmig d’una gran mul-titud,

31. perquè es fa defensor del desvalgut per salvar-lo dels qui el volen con-demnar.

Proverbis 26:3-4

3. La tralla per al cavall, la brida per a l’ase, i la verga per a l’esquena dels brètols.

4. No contestis al neci d’acord amb la seva niciesa, no sigui que fins i tot tu et tornis com ell.

Gàlates 3:1-29

1. Gàlates insensats! Qui us ha pogut fascinar, a vosaltres, que teníeu gravada als ulls la figura de Jesucrist clavat en creu?

2. M’agradaria que em diguéssiu: ¿va ser per les obres de la Llei que vau rebre l’Esperit o va ser per haver cregut?

3. ¿Tan insensats sou? Havent començat per l’Esperit, ¿ara busqueu la perfecció en la carn?

4. ¿Hauran estat malaguanyades, tantes experiències? Dubto que hagi estat així!

5. Vegem: Aquell qui us prodiga l’Es-perit i obra prodigis entre vosaltres, ¿ho fa perquè heu observat la Llei o perquè heu cregut?

6. Estigueu segurs que de la mateixa manera que, a Abraham, creure en Déu li fou comptat com a justícia,

7. només són descendència autèntica d’Abraham aquells qui són de la fe.

8. Fins l’Escriptura, preveient que Déu rehabilitaria els gentils per la fe, va prenunciar a Abraham aquesta nova: “En tu seran beneïts tots els pobles.”

9. De manera que els qui són de la fe són beneïts amb el fidel Abraham.

10. En canvi, tots els qui depenen de les obres de la Llei estan sota una maledicció; perquè ho diu l’Escriptura: “Maleït el qui no es manté en el compliment de tot el que hi ha escrit al llibre de la Llei.”

11. I que per la Llei ningú no és reha-bilitat davant Déu és evident, vist que “el just viurà per la fe”;

12. la Llei, però, no es basa en la fe, ans “el qui compleix els preceptes viurà per ells”.

13. El Crist ens ha rescatat de la male-dicció de la Llei assumint en lloc nostre la maledicció, tal com diu l’Escriptura: “Maleït tot aquell qui penja d’un patíbul”,

14. a fi que la benedicció d’Abraham abastés els gentils per mitjà de Crist Jesús, i per la fe rebéssim l’Esperit promès.

15. Germans, humanament parlant, un pacte acceptat formalment, malgrat ser cosa humana, ningú no l’anul·la ni el modifica.

16. Doncs bé, les promeses van ser fetes a Abraham i a la seva descendència. No diu: “I a les descendències”, com si parlés de moltes, sinó referint-se a una sola: “I a la teva descendència”; és a dir, el Crist.

17. Dic jo: El pacte preratificat per Déu no pot ser invalidat per una Llei vinguda quatre-cents trenta anys més tard, fins al punt de suprimir la promesa.

18. Perquè si l’herència depengués de la Llei ja no dependria de la promesa, i, en canvi, Déu va concedir a Abraham el seu favor interposant-hi una promesa.

19. Aleshores, quin fi té la Llei? Fou afegida per evidenciar les transgres-sions, fins que arribés el descendent a qui era destinada la promesa. Fou una promulgació amb intervenció dels àn-gels i les mans d’un mitjancer.

20. Si bé no cal cap mitjancer quan inter-vé només una part, i Déu és un de sol.

21. Aleshores, ¿direm que la Llei va con-tra les promeses de Déu? De cap mane-ra! Si s’hagués establert una Llei capaç de donar vida, aleshores la rehabilitació sí que seria en virtut de la Llei,

22. però la Llei escrita tot ho ha reclòs sota el domini del pecat, a fi que la promesa sigui concedida als creients en virtut de la fe en Jesucrist.

23. Abans de venir la fe estàvem reclo-sos sota la vigilància de la Llei, en es-pera de la fe que s’havia de revelar.

24. Mentrestant, la Llei ens va fer de preceptor per guiar-nos a Crist, per tal que fóssim rehabilitats per la fe.

25. Però ara, un cop arribada la fe, ja no estem sotmesos al preceptor,

26. perquè tots, per la fe en el Crist Jesús, sou fills de Déu.

27. Tots els qui heu estat batejats en el Crist us heu revestit del Crist.

28. Ja no hi ha diferència entre jueu o grec, esclau o lliure, home o dona, perquè tots vosaltres sou un de sol en Crist Jesús.

29. I si sou de Crist sou, doncs, descen-dència d’Abraham i hereus segons la promesa.

Catalan 2007 (BEC)